About me

Fa uns anys que he escollit la fotografia com a companya. Allà on miro, allà hi és. El Frederic, els seus fills, la resta de la família i amics, han hagut d'acostumar-se i a acceptar-la com una més entre nosaltres.

Sempre he tingut a prop, a algun amant de la fotografia. Començant pel meu pare, que de petits, ens parlava del diafragma, l'obturador i la llum, i ens anava fent fotos.

El Frederic també l'ha festejada encara que no ha volgut fer-la seva, tot i que ella ho hagués acceptat de bona gana, ja que és un home de gran sensibilitat. És ell el que ha dissenyat aquesta web.

La que em va donar l'empenta va ser la seva germana Ma Jesús. Per què no t'apuntes a aquesta passejada fotogràfica?, em va dir. Per què no? Era un diumenge al costat de casa. Ho tenia molt fàcil. A partir d'aquest dia, vaig voler saber més i més sobre aquest món tan impressionant.

Vaig néixer en el 1956 en una família dedicada al comerç de les càmeres i els rodets. L'avi Gaspar Mampel el va fundar i el meu pare, en Francesc Asens, que hi treballava, es va casar amb una de les filles, la Núria. Poc després, l'empresa es deia Mampel Asens. A casa, Sovint es parlava de les novetats i dels avanços tecnològics en fotografia. La mare i la tia Montse, s'enamoraven de les càmeres petites com la Minox. El pare anava provant els nous models de pas universal. El tiet Gaspar va acabar muntant el seu propi negoci amb la Rollei Flex: "Gaspar Mampel."

A 16 anys, els pares, aconsellats per en Jaume Jorba, treballador de l'empresa, em van apuntar a un curs de fotografia a l'Agrupació fotogràfica de Catalunya. Allà vaig descobrir la màgia del revelat. Poc després, en el magatzem de Mampel Asens es va muntar un petit laboratori fotogràfic i recordo al Sr. Jorba ensenyar-me a revelar els negatius i a positivar.

A 42 anys, vaig tenir la sort de casar-me amb en Francesc Morera Dulsat. Fotògraf d'arquitectura a Barcelona. Al principi tot era analògic. Anava comptant el número de fotografies per rodet. Havia de sortir tot bé a la primera. Sovint consultava el temps, el moviment del sol, les ombres... Vam muntar un laboratori i vaig poder reviure la màgia del positivat. Aviat va arribar la fotografia digital, llavors ja no era necessari comptar els rodets. Ja no era necessari el laboratori. Una nova etapa.

A 66 anys m'he tornat a fer de l'AFC (www.afc.cat), i resulta que m'he trobat amb el Sr. Jorba! És curiós com, tant ell com jo, hem viscut prou per a retrobar-nos al cap de tants anys. És una persona formidable i un gran fotògraf que ha guanyat força premis. El Sr. Jorba ha deixat part del seu llegat fotogràfic a l'AFC.

En el 2018 en Frederic i jo vam comprar una caseta a Ceret. Des de llavors tenim un peu a Ceret i un altre a Barcelona. També formo part del grup de fotògrafs de Ceret (www.ceretphoto.fr), i en poc temps ja he participat en unes quantes exposicions.

La meva idea és apropar Ceret a Barcelona i Barcelona a Ceret.

Un fort agraïment a tots i totes els i les que m'heu animat a seguir.

La fotografía y yo

Hace unos años que he escogido la fotografía como compañera. Donde miro, allí está. Frederic, sus hijos, el resto de la familia y amigos, han tenido que acostumbrarse y aceptarla como una más entre nosotros.

Siempre he tenido cerca a alguien amante de la fotografía. Empezando por mi padre, que, de pequeños, nos hablaba del diafragma, el disparo y la luz, y nos iba haciendo fotos.

Frederic también la ha festejado, aunque no ha querido hacerla suya. Ella lo hubiera aceptado de buena gana ya que es un hombre de gran sensibilidad. Él es el diseñador de esta web.

La que me dio el empuje fue su hermana Ma Jesús. ¿Por qué no te apuntas a ese paseo fotográfico?, me dijo. ¿Por qué no? Era un domingo cerca de casa. Lo tenía muy fácil. A partir de ese día, quise saber más y más sobre este mundo tan impresionante.

Nací en 1956 en una familia dedicada al comercio de las cámaras y los carretes. El abuelo Gaspar Mampel lo fundó y mi padre, Francesc Asens, que trabajaba allí, se casó con una de sus hijas, Núria. Poco después, la empresa se llamaba Mampel Asens. En casa, A menudo se hablaba de las novedades y los avances tecnológicos en fotografía. Mamá y tía Montse, se enamoraban de las cámaras pequeñas como Minox. Nuestro padre iba probando los nuevos modelos. El tío Gaspar acabó montando su propio negocio con Rollei Flex: “Gaspar Mampel”

A los 16 años, mis padres, aconsejados por Jaume Jorba, trabajador de la empresa, me apuntaron a un curso de fotografía en la Agrupació fotogràfica de Catalunya. Allí descubrí la magia del revelado. Poco después, en el almacén de Mampel Asens se montó un pequeño laboratorio fotográfico y recuerdo al sr. Jorba enseñarme a revelar los negativos y positivar.

A los 42 años, tuve la suerte de casarme con Francesc Morera Dulsat. Fotógrafo de arquitectura en Barcelona. Al principio todo era analógico. Iba contando el número de fotografías por carrete. Tenía que salir bien a la primera. A menudo consultaba el tiempo, el movimiento del sol, las sombras... Montamos un laboratorio y pude revivir la magia de lo positivado. Pronto llegó la fotografía digital, entonces ya no era necesario contar los carretes. Ya no era necesario el laboratorio. Una nueva etapa.

A los 66 años me he vuelto a hacer socia de la AFC (www.afc.cat), y resulta que me he encontrado con el sr. Jorba! Es curioso que, tanto él como yo, hemos vivido lo suficiente como para reencontrarnos al cabo de tantos años. Se trata de una persona formidable y un gran fotógrafo ganador de muchos premios. El sr. Jorba ha dejado parte de su legado fotográfico en la AFC.

En 2018 Frederic y yo compramos una casita en Ceret. Desde entonces tenemos un pie en Ceret y otro en Barcelona. También formo parte del grupo de fotógrafos de Ceret (www.ceretphoto.fr), y en poco tiempo ya he participado en unas cuantas exposiciones.

Mi idea es acercar Ceret a Barcelona y Barcelona a Ceret.

Un fuerte agradecimiento a todos y todas los y las que me habéis animado a seguir.

La photographie et moi

Depuis quelques années j'ai choisi la photographie comme copine. Partout où je regarde, elle est là. Frédéric, ses enfants, le reste de la famille et les amis ont dû s'habituer et l'accepter comme une de plus parmi nous.

J'ai toujours eu quelqu'un près de moi qui aime la photographie. À commencer par mon père qui, quand nous étions enfants, nous parlait du diaphragme, de l'obturateur et de la lumière, et nous prenait en photo.

Frédéric la courtise aussi, bien qu'il ne veuille pas la faire sienne, même si elle l'aurait accepté volontiers, car c'est un homme d'une grande sensibilité. C’est lui le concepteur de ce site Web.

Celle qui m'a poussée, c'est sa sœur Ma Jesús. - Pourquoi tu ne t'inscris pas à cette balade photo ? me dit-elle. Pourquoi pas ? C'était un dimanche près de chez moi, donc pas trop compliquée. Depuis ce jour, j'ai voulu en savoir de plus en plus sur ce monde impressionnant.

Je suis né en 1956 dans une famille dédiée au commerce des caméras et des bobines. Le grand-père Gaspar Mampel l'a fondé et mon père, Francesc Asens, qui y travaillait, a épousé l'une de ses filles, Núria. Peu de temps après, la société s'appelait Mampel Asens. À la maison, on parlait souvent de nouveautés et de progrès technologiques en photographie. Ma mère et ma tante Montse sont tombées amoureuses de petits appareils photo tels que la Minox. Mon père testait les nouveaux modèles. Mon oncle Gaspar a fini par créer sa propre entreprise avec la Rollei Flex : « Gaspar Mampel ».

À l'âge de 16 ans, mes parents, conseillés par Jaume Jorba, un employé de l'entreprise, m'ont inscrit à un cours de photographie à l'Agrupació fotogràfica de Catalunya, J'y ai découvert la magie du développement. Plus tard, un petit laboratoire photographique a été installé dans l'entrepôt de Mampel Asens et je me souviens de M. Jorba, qui m'a appris à développer et à imprimer.

À 42 ans, j'ai eu la chance d’épouser Francesc Morera Dulsat. Photographe d'architecture à Barcelone. Au début, tout était argentique. Il comptait le nombre de photographies par film. Tout devait bien se passer du premier coup. Il consultait souvent la météorologie, le mouvement du soleil, les ombres... Nous avons monté un laboratoire et j'ai pu revivre l’émotion du tirage. Bientôt la photographie numérique est arrivée, alors il n'était plus nécessaire de compter les bobines. Le laboratoire devenait obsolète. Une nouvelle étape était ouverte.

A 66 ans, je suis revenue à l'AFC (www.afc.cat) et il s'avère que j'ai rencontré M. Jorba ! C'est drôle d’avoir lui et moi vécu assez longtemps pour nous revoir après tant d'années. Il s’agit d’une personne formidable et d’un grand photographe qui a gagné de nombreux prix. Il convient de faire remarquer que M. Jorba a laissé une partie de son apprécié patrimoine photographique à l’AFC.

En 2018, Frédéric et moi avons acheté une maison à Céret. Depuis lors, notre temps est partagé entre Céret et Barcelone. Je fais également partie du groupe de photographes de Céret (www.ceretphoto.fr) et en peu de temps j'ai déjà participé à quelques expositions.

Mon idée est de rapprocher Céret de Barcelone et Barcelone de Céret.

Un grand merci à tous ceux qui m'ont encouragé à suivre.

Photography and me

Over the last few years, photography has been my constant companion. It is all around me. Frederic, his children, the rest of my family and friends, have all had to accept it as one more presence among us.

There has always been someone close to me who has loved photography. The first was my father who, as well as taking pictures of us as children, explained about diaphragms, shutters and light.

Frederic could have been a photographer, since he is a man of great sensitivity, but while he experimented for a time he opted for other avenues. He designed this webpage.

The definitive push came from his sister, Maria Jesus. “Why don’t you join us on this photography excursion?”, she said. “Why not?”, I thought: on a Sunday and near my home, it was very convenient. From that day on, I have wanted to know more and more about this amazing activity.

I was born in 1956 into a family whose business was in cameras and photographic film. My grandfather, Gaspar Mampel, founded the company and my father, Francesc Asens, who worked at the firm, married one of his daughters, Nuria. Soon afterwards, the company changed its name to Mampel Asens. Talk at home was frequently of new developments and technological advances in photography. My mother and my aunt Montse became enamored of small cameras such as the Minox. My father tested the newest models. Uncle Gaspar ended up setting up his own business (Gaspar Mampel) with Roley Flex.

When I was 16, my parents—following advice from company employee Jaume Jorba—enrolled me in a photography course organized by the Agrupació Fotogràfica de Catalunya (www.afc.cat). There I discovered the magic of developing photos. Shortly after, a small photographic laboratory was set up in the warehouse of Mampel Asens, and Jaume Jorba showed me how to develop negatives and print from them.

At the age of 42, I had the good fortune to marry Francesc (‘Cisco’) Morera Dulsat, an architectural photographer from Barcelona. When we met, he was using analogue cameras and film: the frames per roll had to be counted, and the weather, sun’s movement, shadows and so on all had to be borne in mind. We set up a laboratory and I relived the magic of the darkroom. After a time, digital photography arrived. It was no longer necessary to count the photographs. A laboratory was no longer required. A new era had arrived. Cisco died too young.

At the age of 66, I returned to Agrupació Fotogràfica de Catalunya and was surprised and delighted to find that Jaume Jorba was still there after so many years. He is a wonderful person and a marvelous photographer who has won many awards. He has left part of his photographic legacy to the AFC.

In 2018, Frederic and I bought a house in Ceret. Since then, we have kept one foot in Ceret and the other in Barcelona. I joined the Ceret photography group (www.ceretphoto.fr) and, for the short time I have been a member, have participated in their exhibitions. My desire is to bring Barcelona and Ceret closer together.

I wish to express my gratitude to all those who have encouraged me to pursue this path.